LA ASPIRINA I ELS MALS DE CAP

En esta unitat (la reacció química) s'estudien els medicaments en la ultima sessió, per la qual cosa sol aparéixer la història de l'aspirina, per tractar-se d'un dels principis actius que s'usa des de l'antiguitat i del que es té constància que d'usava ja fa 2500 anys.

Existixen escrits descrivint com Hipòcrates utilitzava infusions d'escorça del salze blanc per a baixar la febre. D'esta època també hi ha escrits descrivint alguns dels efectes secundaris de l'ús d'estes infusions, com a dolors de cap, forts dolors estomacals i hemorràgies.

No és fins a 1853 quan s'aconseguix trobar la solució a estos problemes gràcies a un procés químic com l'acetilació, sintetitzant-se per primera vegada l'àcid acetisalicílic. En 1899 s'aconseguix produir a gran escala este nou compost i es comercialitza amb el nom ara per tots coneguts "Aspirina".

M'agrada explicar esta història perquè els alumnes es donen compte que els medicaments solen vindre de principis actius que es troben en la naturalesa i que són processats químicament per a reduir els seus efectes secundaris o millorar la seua acció. En l'actualitat continua sent de gran importància este nexe entre naturalesa i indústria i sovint no es pensa en això a l'explicar certs temes de física i química.